Gaito Gazdànov (1903-1971) és un dels grans prosistes de la diàs­pora russa. Va néixer a Sant Petersburg al si d’una família d’origen osseta, i als setze anys es va unir al Moviment Blanc durant la guerra civil que va seguir a la revolució bolxevic. El 1920 va haver d’abandonar per sempre la seva terra natal, com molts dels seus compatriotes. Després de passar els primers anys d’exili a Turquia i Bulgària, es va establir a França el 1923. Va debutar com a escriptor amb Un vespre a ca la Claire (1929), novel·la que va tenir molt d’èxit i el va encimbellar, fins el punt que els seus contemporanis van equiparar-ne el talent al de Vladimir Nabokov. Es va guanyar l’admiració dels lectors de manera definitiva amb la publicació de L’espectre d’Aleksandr Wolf (1947-48), novel·la considerada de culte també per la crítica. Al llarg de la seva vida va escriure deu novel·les, una quarantena de relats i nombrosos articles.

Gazdànov va viure durant trenta anys a París, on va fer tota mena de feines, com la de taxista nocturn, ocupació que va poder compaginar amb l’escriptura. Va freqüentar els cenacles d’intel·lectuals emigrats russos a la capital francesa i va publicar els seus escrits a les revistes de l’exili. El 1953 va acceptar la invitació d’instal·lar-se a Munic per treballar d’editor a l’emissora antisoviètica Radio Liberty, i s’hi va quedar fins a la seva mort, el 1971.

La seva obra va ser publicada al seu país natal a partir de la dissolució de l'URSS en la dècada de 1990, gràcies a l’impuls del seu biògraf László Dienes, i tot seguit va ser traduïda al francès, l’alemany, l’anglès i l’espanyol. L’espectre d’Aleksandr Wolf és la primera novel·la de l’autor traduï­da al català.