Bàssem An-Nabrís, poeta i escriptor prominent de la seva generació a Palestina, va néixer a Khan Yunis, a la Franja de Gaza, l’any 1960. Als disset anys va deixar l’escola per contribuir a l’economia familiar i va treballar a Israel en feines del camp, de la construcció i com a pastisser. Abans dels vint anys va començar a publicar poemes, crítiques literàries i articles culturals als diaris del seu país, malgrat la censura i les dures condicions que imposava l’ocupació israeliana.

Els seus primers textos li van fer tastar l’amargor de la presó, on, com ell mateix, van anar a parar tots els escriptors palestins de la seva generació.

El 1980 es va instal·lar al Caire i s’hi va quedar tres anys. Allà va gaudir d’un ambient literari excepcional encapçalat pels grans mestres de les lletres egípcies contemporànies, com Naguib Mahfuz, Yussif Idriss i Ibrahim Aslan, i va tenir l’oportunitat de freqüentar les tertúlies on parlaven de literatura, societat i política. Arran dels acords d’Oslo, An-Nabrís va passar a formar part del funcionariat del Ministeri de Cultura del seu país, feina que va compaginar amb l’escriptura.

És autor de set llibres de poemes i dos diaris de guerra. Va ser beneficiari del programa «Escriptor Acollit» del PEN Català. Viu a Barcelona des del 2012 i es dedica plenament a escriure. El 2014 es va publicar el seu recull de poemes Totes les pedres.