_PORTADA_j.jpg)
Traduir literatura àrab: Un repte encara pendent
En un pis del Poblenou barceloní, Kamiran Haj Mahmoud i Valèria Macías Pagès amaguen dos tresors: el primer, el seu fill -de tot just una setmana-; el segon, unes quantes caixes amb part de l’edició de la versió catalana i castellana de Les coves de Haidrahodahós, de Salim Barakat, primer títol de Karwán, la seva editorial. “No som arabistes, però coneixem les literatures dels països del Pròxim Orient, i la seva presència a les llibreries catalanes i espanyoles és testimonial”, comenten.
El primer contacte de Valèria Macías amb el món àrab va ser a través d’un viatge familiar a Egipte. “Va ser a través de la bellesa de la cal·ligrafia que acabava de descobrir que em vaig decidir a estudiar la llengua -diu-. Vaig començar filologia àrab a la Universitat de Barcelona, però no em va agradar com s’enfocaven els estudis, i vaig acabar fent hispàniques mentre aprenia àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes”. L’autèntica prova de foc va ser l’estada de Macías a Síria, on va aprendre la llengua “de debò”. A la tornada va treballar en editorials com Anagrama i Navona, on encara hi és a mitja jornada: durant els últims dos anys, Haj Mahmoud i ella han estat preparant el seu propi projecte. “ Karwán vol dir caravana en kurd i persa -expliquen-. El logo de l’editorial s’inspira en una de les figuretes votives que es van trobar al Temple de l’Ull, a Síria. La vam triar perquè aquestes figures tenen uns ulls enormes, i la lectura entra a través de la vista”. Karwán traduiran llibres de l'àrab, però també del kurd, persa, turc i altres llengües de la regió.
Universal i inclassificable
Per iniciar el seu periple editorial han triat Salim Barakat. “ Les coves de Haidrahodahós és la primera novel·la de Barakat en què deixa de parlar del Kurdistan i s’endinsa en una dimensió llegendària, la dels centaures -resumeixen-. És una obra universal i inclassificable”. El punt de partida de la novel·la, publicada per primer cop el 2004, mostra l’originalitat de la proposta: el príncep Thioni obliga els seus súbdits centàurids a revelar-li els seus somnis, trencant el pacte més sagrat de la comunitat, perquè compartint-los es revela allò de més íntim que hi ha en cadascun d’ells. “Una de les nostres obsessions ha sigut mantenir l’estil de Barakat sense cap intervenció -asseguren-. Des que va debutar amb 21 anys i es va convertir en una revolució en la poesia, Barakat no ha deixat d’expressar-se amb una llibertat i complexitat impressionants”.
En Kamiran i la Valèria han fet equip en la traducció castellana, i ella signa la versió catalana juntament amb Xavier Valls Guinovart. “Publicarem quatre títols l’any, combinant narrativa i poesia. Entre els pròxims títols hi haurà un llibre de contes ambientats a Barcelona de Bàssem an-Nabrís, una altra novel·la de Salim Barakat -aquesta del 1993, Els campaments de l’eternitat - i una antologia de poetes kurds que escriuen des de Síria en àrab i en kurd”. Entre les poques iniciatives comparables amb la de Karwán hi ha Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, fundada el 1989 a Madrid. Continuen publicant literatura del món àrab gairebé tres dècades després, però són l’excepció en un sector que aposta escadusserament per la literatura feta a Síria, l’Iraq, Egipte o el Líban. En català, però, hi ha traductors excel·lents en actiu com Margarida Castells, Jaume Ferrer, Anna Gil-Bardají i Encarna Sant-Celoni.
ARA
